La proclamació de la Segona República, l’any 1931, va representar un gran canvi social per a les dones, el nou estat va reconèixer a les dones la igualtat de drets laborals (1931), drets civils com el divorci (1932) i va abolir les diferències entre fills i filles legítims i naturals (1931), entre d’altres. La llei catalana sobre la capacitat jurídica de la dona que establia la igualtat entre la parella es va aprovar l’any 1934. Els canvis mai es produeixen sols, abans de la proclamació de la República, hi ha una genealogia de dones que lluiten en tots els fronts possibles. Totes les protagonistes tenen en comú que el camí professional escollit és l’educació, són mestres, però a més a més, algunes d’elles són militants actives a sindicats i partits polítics.
En les seves línies de vida llegim sobre la defensa dels drets de les dones, dels infants, de la necessitat de la coeducació i de la qualitat educativa, de com innoven en les propostes pedagògiques. Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936, comença a esquerdar-se l'albir dels nous temps i comença, en degoteig, el camí de l'exili per a totes les persones que havien participat dels somnis republicans. L'any 1939, són rius de persones que fugen dels últims bombardeigs amb l'anomenada retirada republicans. Totes les mestres van col·laborar, d'una manera o altra, en la salvaguarda dels infants. Des de l'exili continuaran lluitant per les seves creences i encara exerciran de mestres, militant, publicant i somniant en el retorn que, per a moltes d'elles, no va arribar mai.
La guerra és una de les bestieses més enormes que pot patir una societat, i si aquesta és com la nostra del 1936 al 1939, encara més. Si fem nostres les paraules del poeta argentí Juan Gelman el 2008 a Salamanca, en el congrés sobre memòria històrica: “Se van los dictadores y llegan los organizadores del olvido”, resulta que a pesar dels anys de democràcia encara ens queda camí per córrer i recuperar la nostra història.
Dos anys més tard, Michelle Bachelet, que el 2018 seria nomenada Alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans, en una entrevista publicada a La Vanguardia el 19 de maig de 2010 manifestava: “Sobre el olvido no se puede construir ninguna convivencia. Para poder avanzar hay que conocer todo el pasado y afrontarlo. (…) la única manera de avanzar es conocer la historia, afrontarla y reparar los daños infligidos a las víctimas”.
Conferència de Salomó Marquès Sureda del cicle Republicanes del Museu d'Història de Girona amb motiu del 90è aniversari de la proclamació de la II República (el 14 dabril de 1931).
