Llenguatge i gèneres: text 1

Títol

Llenguatge i gèneres: text 1

Text

Hem de retrocedir fins els anys 70 del segle XX per situar l'inici del debat que encara avui tenim obert, quan la lingüista nord-americana Robin Lakoff argumentà que el llenguatge era fonamental en la desigualtat de gèneres. A partir de l'anàlisi de determinats usos lingüístics, a Language and Woman’s Place —l’article publicat el 1973 a la revista Language in society, i el llibre publicat el 1975—, Robin Lakoff establí que la marginalitat i l'exclusió de les dones es reflectien tant en la manera com s'esperava que les dones parlessin com en la manera en què es parlava de les dones.

Des de llavors, a les diferents llengües s’han proposat estratègies i recomanacions per tal d'avançar cap a un llenguatge no sexista i no androcèntric, inclusiu i igualitari, que no amagui, ni subordini, ni infravalori o exclogui les dones, sinó que les visibilitzi. Tanmateix, tot i que actualment disposem de moltes guies per a un ús igualitari del llenguatge, no hi ha consens sobre els límits i virtuts de la seva aplicació.

Paral·lelament també s'han destacat altres discriminacions, de forma que llenguatge inclusiu s'utilitza amb diferents significats i es refereix a estratègies lingüístiques diverses: llenguatge no sexista, llenguatge no-binari, llenguatge no capacitista, llenguatge no racista.

Paraules clau

Llenguatge i gènere

Llenguatge i societat

Llenguatge no sexista

Llenguatge inclusiu

Llenguatge igualitari

Llicència

CC BY-NC-ND