Serendipitats
Serendipitat és el descobriment casual fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.
Nota:
1. Algunes fonts estableixen com a atribut de la serendipitat, a més de l'oportunitat de l'observació, la perspicàcia de l'investigador.
2. La serendipitat és una idea formulada per Horace Walpole i està basada en el conte persa Els tres prínceps de Serendip, en què els protagonistes fan diversos descobriments no intencionats.
És molt freqüent, en el procés de catalogació d’una biblioteca personal trobar documents o també objectes (una flor o fulla seques, per exemple) dins les pàgines d’un llibre, aquestes poden estar relacionats amb el volum en qüestió (notes, apunts, rebuts i targetes de llibreries i editorials... ) o potser només han servir de punt de llibre o s’hi han deixat casualment. En tot cas, sovint poden donar informació valuosa sobre el titular de la col·lecció.
En aquesta exposició es poden observar alguns dels documents o serendipitats que s'han anat trobant, en el procés de la seva catalogació, a l'interior de diferents llibres del Fons Cassià Costal. S'hi indica el llibre i les pàgines on s'han trobat, atès que potser la perspicàcia d'algun investigador futur dedueix que la troballa en aquestes pàgines potser no és casual, o sí.
Cassià Costal i Marinel·lo (Mollet de Perelada, 1876-Barcelona, 1937)
Pedagog reformista d’idees avançades, ciutadà actiu i compromès, articulista i cronista precís, mereix un lloc d’honor a la galeria d’intel·lectuals de la Girona del primer terç del s. XX. Format a Madrid, va rebre la influència de la Institución Libre de Enseñanza. Va ser professor i director de l’Escola Normal de Girona i de l’Ecola Normal de la Generalitat.
Font: Pujol. D. (2021). Cassià Costal: una vida dedicada a la pedagogia. Gavarres