Fons Jordi Verrié

El fons: Jordi Verrié, autor de "Continuïtat pedagògica catalana durant els segles XVIII i XIX "(aplec ampliat d’articles que havia anat publicant a l’Avui) i també d'"Una escola que no vol morir: exposició de llibres d’escola catalana dels segles XVIII, XIX i XX", entre d'altres publicacions relacionades amb la historia de l'educació a Catalunya. Bibliòfil, apassionat pels llibres, especialment els relacionats amb l’ensenyament i la literatura infantil, va posar la seva col·lecció a l’abast de tothom mitjançant exposicions que van recórrer Catalunya. El seu llegat ha quedat repartit entre la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, i les biblioteques públiques de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro i la Biblioteca de la Universitat de Girona que conserva una col·lecció bibliogràfica de 400 volums i un arxiu amb 80 conjunts de documents textuals (publicacions, fotocòpies, manuscrits) i gràfics (fotografies) sobre la història de l'educació a la Catalunya entre els segles XVII i XX que apleguen materials que van servir de base a les publicacions, investigacions i exposicions que va impulsar.

Contingut de la mostra: Entre la diversitat de temes recollits en el Fons Verrié, s'han triat  aquí documents vinculats a l'aplicació de la "tècnica" Freinet i en especial de la implantació de les impremptes i revistes escolars a les escoles catalanes. La mostra ens permet també  reflexionar sobre l'"Escola Nova", lligada a l'espressió lliure dels infants , la correspondència entre escoles,  la pedagogia del treball i els centres d’interès.