Les compositores catalanes del segle XIX: Un impuls creador

Títol

Les compositores catalanes del segle XIX: Un impuls creador

Autor

Garrigosa Massana

Maria Teresa

Matèria

Agnès Armengol i Altayó

Arts escèniques

Arts literàries

Aurea Rosa Clavé i Ferrer

Barcelona

Bibliografia

Carme Karr i Alfonsetti

Catalunya

Cecília Rodoreda i Pujalt

Clotilde Cerdà i Bosch

Composició

Concepció Ginot i Riera

Cristina Àngel

Dolors Nonó i Taló

Filomena Oriol

Isabel Güell i López

Josefa Ruiz del Rio

Josefina Abella de Rossi

Júlia Vidal Puig

Lluïsa Casagemas i Coll

Lluïsa Denís i Reverter

Maria Dolors Vedruna

Maria Dolors de Sarriera i de Moxó

Maria Lluïsa Güell i López

Maria Lluïsa Ponsa

Maria Sabater i Gerli

Matilde Escalas i Chamení

Mercè Tusell Gost

Mercè Vidal i Puig

Mercè Vila Raventós

Narcisa Freixas i Cruells

Paulina Buxó

Rosa Mestre i Carola

Resum

En aquest treball s’ha sistematitzat, descobert i indexat un repertori que fins ara no s’havia estudiat, l’obra de les compositores que visqueren a Catalunya durant el segle XIX, des de la primera de la qual tenim referència, Maria Dolors Vedruna, fins a la darrera de que és objecte aquest estudi, Maria Lluïsa Casagemas, la primera dona a escriure una òpera, Schiava e Regina (1892), a l’edat de 18 anys.
A principis del segle XIX va haver un desvetllament en la consciència creadora de l’univers femení a Catalunya. El desenvolupament econòmic, les transformacions en l’estructura social i la participació de la burgesia en òrgans de decisió tant importants com l’educació, van formar part del context que va permetre que aquestes dones fossin no només educades exquisidament, sinó també instruïdes amb el sentit complet i complex de la paraula.
Els capítols de la tesi estan estructurats amb l’objectiu de donar una visió generalista tant del context social i pedagògic de la dona al segle XIX, com de la vida i obra d’aquestes compositores que van desenvolupar una gran part de la seva creació artística durant el període modernista. S’ha fet èmfasi en explicar la complexitat dels canvis polítics que es van anar succeint al llarg de tot el segle, i com aquests van condicionar en els diferents estadis de reivindicació femenina, els quals es van donar, sobretot, a partir de la segona meitat de segle; des del considerat un dels primers manifestos feministes a Catalunya, La instrucción en la mujer (1869), de l’escriptora Dolors Monserdà, tant vinculada amb els diversos àmbits en que van desenvolupar la seva tasca aquestes compositores, passant per l’antiesclavisme de Clotilde Cerdà i ja en plena Primera Guerra Mundial, el reclam convençut i decidit de Carme Karr defensant a Feminal, ¡El vot a la dona!, l’any 1917.
A la tesi s’exposen les dues etapes diferenciades que hi ha en el camí d’aquesta evolució de la dona creadora a casa nostra. Una la trobem emmarcada en la primera meitat de segle, en ella hi destaquen tres compositores, Maria Dolors Vedruna, Paulina Buxó i Cristina Àngel, sent la més destacada la primera d’elles. En el segon període, el nombre de compositores s’amplia exponencialment, i trobem un nombre aproximat de vint-i-cinc dones amb un nombre important d’obra escrita i una gran part d’ella editada. D’aquestes n’hem triat vint que destaquen per la qualitat artística i per la quantitat de la seva obra.
També es parla de la seva vida en un sentit molt més ampli, ja que en elles no es pot deslligar l’activitat artística de la personal. L’impuls creador no només el projectaran en l’àmbit musical sinó que també es veurà reflectit en les inquietuds de caire social i polític on moltes d’elles assoliran un grau de compromís important, que les portarà a emprendre projectes innovadors per a la millora de la condició de la dona.
La metodologia utilitzada ha estat la recopilació de documentació exhaustiva: buidatge d’hemeroteques, recerca en profunditat de partitures en biblioteques i arxius, confecció d’un llistat d’obres de cada una de les compositores i, recerca d’informació de les mateixes a través dels articles publicats amb motiu de l’estrena d’aquestes composicions. En quant a la seva trajectòria vital, tot i de no disposar a penes, de biografies de les artistes, s’ha consultat un gran nombre de bibliografia, diccionaris i articles especialitzats, contrastant i interpretant aquesta informació.
Tota aquesta valoració ens mostra unes dones que portaren a terme canvis amb un impacte transformador, en àmbits tant diversos com el de la creació artística, la pedagogia i la consciència social.

Tipus

Ph.D. Thesis

Data

2019

Idioma

cat

títol abreujat

Les compositores catalanes del segle XIX

uri

http://www.tdx.cat/handle/10803/670264

Editor

Tesis Doctorals en Xarxa

Font

Digital

Drets

Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0)