L'Orquestra Simfònica de Girona (1929-1937): un projecte de regeneració cultural a través de la música

Títol

L'Orquestra Simfònica de Girona (1929-1937): un projecte de regeneració cultural a través de la música

Autor

Joan Gay

Contribuïdor

Jaume Ayats

Matèria

Arts escèniques

Bibliografia

Girona

Resum

L'Orquestra Simfònica de Girona va presentar-se el 5 de juliol de 1929. La tardor següent va protagonitzar una petita gira per les associacions de música de Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Sabadell i Reus. El director va ser el músic militar Ismael Granero, fins que va tornar a les terres valencianes d'on era originari, a finals de 1931. A partir de 1932, el compositor barceloní Ricard Lamote de Grignon es desplaçava periòdicament a Girona per dirigir l'orquestra. En aquesta segona etapa, la formació va renovar el seu repertori i va continuar jugant un paper destacat en la vida cultural de la ciutat. Malgrat els problemes econòmics i la manca de continuïtat, va subsistir fins a la Guerra Civil Espanyola. El propòsit inicial d'aquesta tesi ha estat analitzar des de la perspectiva musicològica la trajectòria d'una entitat que restava per explorar en la majoria dels seus aspectes. La dispersió i la migradesa dels materials que podien proporcionar informació han aconsellat recórrer a tota mena de fonts: documentació oficial, programes de concert, premsa, fons personals, epistolaris i la memòria oral dels qui en van ser testimonis. D'aquesta manera, s'ha pogut resseguir l'evolució de les actuacions, la procedència i el perfil personal dels músics i el món estètic que dibuixava el repertori interpretat, així com els intents previs de fundar agrupacions similars a Girona. A partir d'aquest teixit de dades, l'existència de l'orquestra permet qüestionar a quins interessos responia, quins grups socials van impulsar-la i quins models van inspirar-la. Els lligams amb altres organitzacions cíviques i amb la política local, la presència en l'esfera pública de la ciutat i el recorregut vital dels seus gestors i dirigents demostren, com en d'altres casos, que l'activitat orquestral era una concreció més d'un programa de regeneració de la vida col·lectiva, amb voluntat que fos extensiu a tots els grups socials i que va contribuir a dignificar l'ofici de músic. D'altra banda, l'Orquestra Simfònica de Girona no va ser un cas únic; en altres ciutats catalanes es van crear entitats orquestrals amb un seguit de coincidències que no poden ser casuals. Les iniciatives encaminades a normalitzar les estructures musicals a Catalunya per equiparar-les als models europeus havien començat feia dècades: va ser un procés lent, iniciat a finals del segle xix, i que el programa del noucentisme va assumir com a propi. En un context posterior, entre el final de la dictadura de Primo de Rivera i els primers temps de la II República, les orquestres poden considerar-se un fruit tardà d'aquell ideari. En un període convuls i canviant, van esdevenir institucions que projectaven una dimensió col·lectiva de la sociabilitat urbana.

Tipus

Ph.D. Thesis

Data

2018

títol abreujat

L'Orquestra Simfònica de Girona (1929-1937)

uri

https://www.tdx.cat/handle/10803/462059

Editor

Tesis Doctorals en Xarxa

Font

Digital

Drets

Atribución-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0)